El Reial Decret 1513/2006 pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'educació primària ha aixecat les primeres controvèrsies en l'Entesa. El Govern central s'ha limitat a garantir un mínim de tres hores dedicades a l'ensenyament de la llengua i la literatura castellana a la setmana, i tant ERC com ICV, amb l'auxili de CIU, han considerat casus belli aquesta decisió. L'increment horari de què s'ha parlat, en realitat, no és tal, el que es pretén és que els nens tinguin assegurades hores de castellà a Catalunya i que això els aproximi al model comú espanyol.
En què consisteix l'escàndol? Les formacions nacionalistes defensen que la presència del castellà a les aules es redueixi a la seva mínima expressió: dues hores lectives a la setmana de castellà i les estructures comunes per ambdues llengües impartides només en català, la resta de les assignatures en català. Aquest model no respon a criteris pedagògics, sinó polítics, que res tenen a veure amb els continguts de l'ensenyament primari; es parteix que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament i com a tal llengua obligatòria única.
El Reial Decret obre una petita esquerda en el consolidat model d'immersió, quan preveu que es donin assignatures en castellà al marge de la de llengua i literatura castellana, però l'obsessió monolingüista de les formacions abans citades, que compten amb l'aquiescència del PSC, és gairebé malaltissa. Tant de bo que els partits que han posat el crit al cel compleixin la seva amenaça i portin al Tribunal Constitucional el Decret -no ho faran- perquè aquest Tribunal pugui valorar, per fi, l'abast de les competències del Govern central en aquesta matèria i el grau d'autonomia que té la Generalitat per fixar un règim lingüístic tan estricte en l'escola com el de la immersió.
Per evitar conflictes, el pertinent seria aplicar el model que defensa Ciutadans per a una societat bilingüe: durant el primer ensenyament -fins als vuit anys- ha d'assegurar-se, si aquesta és l'opció dels pares o tutors dels nens, la lectoescriptura en la llengua materna de l'alumne, i a partir d'aquesta edat l'educació ha de ser equilibradament bilingüe, amb una presència destacada de la llengua estrangera.
És senzillament ridícul que algunes formacions que han insistit en l'ensenyament trilingüe durant la campanya electoral, no vulguin acceptar que per arribar al trilingüisme primer s'ha de passar per l'escola bilingüe en castellà i català.
José Domingo. Parlamentario Cataluña C´s (e-noticies) (11/XII/06)
0 comentarios:
Publicar un comentario