Convocatòria contra el ‘riverisme’ pel dia 30 d’aquest mes, a l’Hospitalet. Les coses per a Ciutadans no podien anar per pitjors camins i la idea inicial que va fer brollar del no res aquesta formació comença a anar-se’n en orris. L’anomenat ‘corrent pastanaga’ –capitalitzat per l’anònim Ciudadano Ubú- ha fet una nova volta de rosca en la seva aposta contra Albert Rivera, de qui es diu, en un comunicat intern al qual ha pogut accedir eldebat.cat, que barreja “hàbits feixistes i estalinistes”, i contra qui va dirigida aquesta concentració.
El substrat del nou corrent crític, que visualitzarà la seva protesta a davant de l’hotel on se celebrarà el congrés, no és altre que el de criticar que C’s hagi perdut part de la seva identitat inicial. Cal recordar que Ciutadans es va presentar en societat amb la voluntat no de ser un partit clàssic. Pretenia convertir-se en un corrent d’opinió social que, finalment, no ha acabat de reeixir, o almenys no amb la rapidesa que els seus promotors esperaven. Pel corrent crític, la culpa és d’Albert Rivera que, segons s’afirma, “ha incomplert flagrantment els estatuts, el sentit comú, la Llei de Partits polítics, la Llei electoral, la Constitució i els diferents codis jurídics de la legislació espanyola”.
Model clàssic
Bàsicament, el que Ciudadano Ubú critica és que “els militants que no combreguen amb el ‘riverisme’ estan caient per dotzenes, des de fa un mes”. El manifest es demana el següent: “quina legió d’imbècils estan dirigint aquest partit?”, un atac a la línia de flotació de la petita cúpula que controla la organització no nacionalista catalana. El que queda clar, però, és que el caire que està agafant C’s és el d’un partit clàssic, amb una estructura definida per un president i diverses àrees de responsabilitat, amb secretaris.
Segons ha pogut saber eldebat.cat, aviat hi haurà un portaveu, que servirà per a amortir la imatge “presidencialista” que s’està donant de portes en fora. Però el funcionament real del partit seguirà centrat en el poder de la figura d’Albert Rivera, i basant-se en les seves idees. El o la portaveu amortirà la imatge excessivament centrada en una sola persona. I és en aquest punt on els crítics comencen a creure que la idea de “moviment” cívic comença a disoldre’s.
Malestar clàssic
El cert és que si C’s ha decidit finalment adoptar l’estructura de poder i el model de decisions propis d’un partit –amb els seus comitès executius, congressos i assemblees- resulta igualment clàssic el comportament dels sectors “dissidents”. El manifest de Ciudadano Ubú qualifica d’“aprenents de Faust” els dirigents –no dona noms- i reporta “amenaces i pressions” per part d’una direcció “totalitària”. Els crítics manifesten que “no s’ha respectat la pluralitat, la democràcia, la llibertat, els nostres estatuts i el nostre ideari” i titlla de “mesquina” la direcció.
La finalitat última d’aquesta dissidència clàssica no és altre que la de fer caure el líder, com a aglutinant de totes les enveges i de tots els mals del partit. Els resultats del passat 27-M –molt per sota del que esperaven- i una tasca parlamentària poc definida anuncien un tèrbol futur per a un partit que alguns han qualificat de “lerrouxista”, perquè tant sols és capaç de criticar el nacionalisme català.
El substrat del nou corrent crític, que visualitzarà la seva protesta a davant de l’hotel on se celebrarà el congrés, no és altre que el de criticar que C’s hagi perdut part de la seva identitat inicial. Cal recordar que Ciutadans es va presentar en societat amb la voluntat no de ser un partit clàssic. Pretenia convertir-se en un corrent d’opinió social que, finalment, no ha acabat de reeixir, o almenys no amb la rapidesa que els seus promotors esperaven. Pel corrent crític, la culpa és d’Albert Rivera que, segons s’afirma, “ha incomplert flagrantment els estatuts, el sentit comú, la Llei de Partits polítics, la Llei electoral, la Constitució i els diferents codis jurídics de la legislació espanyola”.
Model clàssic
Bàsicament, el que Ciudadano Ubú critica és que “els militants que no combreguen amb el ‘riverisme’ estan caient per dotzenes, des de fa un mes”. El manifest es demana el següent: “quina legió d’imbècils estan dirigint aquest partit?”, un atac a la línia de flotació de la petita cúpula que controla la organització no nacionalista catalana. El que queda clar, però, és que el caire que està agafant C’s és el d’un partit clàssic, amb una estructura definida per un president i diverses àrees de responsabilitat, amb secretaris.
Segons ha pogut saber eldebat.cat, aviat hi haurà un portaveu, que servirà per a amortir la imatge “presidencialista” que s’està donant de portes en fora. Però el funcionament real del partit seguirà centrat en el poder de la figura d’Albert Rivera, i basant-se en les seves idees. El o la portaveu amortirà la imatge excessivament centrada en una sola persona. I és en aquest punt on els crítics comencen a creure que la idea de “moviment” cívic comença a disoldre’s.
Malestar clàssic
El cert és que si C’s ha decidit finalment adoptar l’estructura de poder i el model de decisions propis d’un partit –amb els seus comitès executius, congressos i assemblees- resulta igualment clàssic el comportament dels sectors “dissidents”. El manifest de Ciudadano Ubú qualifica d’“aprenents de Faust” els dirigents –no dona noms- i reporta “amenaces i pressions” per part d’una direcció “totalitària”. Els crítics manifesten que “no s’ha respectat la pluralitat, la democràcia, la llibertat, els nostres estatuts i el nostre ideari” i titlla de “mesquina” la direcció.
La finalitat última d’aquesta dissidència clàssica no és altre que la de fer caure el líder, com a aglutinant de totes les enveges i de tots els mals del partit. Els resultats del passat 27-M –molt per sota del que esperaven- i una tasca parlamentària poc definida anuncien un tèrbol futur per a un partit que alguns han qualificat de “lerrouxista”, perquè tant sols és capaç de criticar el nacionalisme català.
6 comentarios:
Dante Pombo de Alvear, otro de los muchos nombres del mismo mensaje, otra de las muchas caras de los muchos desesperados por no poder controlar este proyecto.
Todo esta mal, todo es nefasto segun vosotros, pero lo unico cierto es que ninguno teneis la valentia de presentar una idea positiva por la via adecuada.
Quizas penseis que la unica solucion sea que aparezca un Mesias salvador y que este, casualmente, lleve uno de vuestros originales nombres.
La cita es a las 9,30 del sábado 30, todos a la puerta del hotel, línea 1 parada Bellvitge. Traed zanahorias, o lo que podáis que se pueda tirar a la cara de los traidores, la prensa acudirá para vivir el glorioso espectáculo de abucheo a mafiosos.
Pásalo, corre la voz, acude a la expulsión de los comprados por el nacionalsocialismo.
Pues yo me apunto. Pero en vez de zanahorias voy a llevar copias en color naranja de los documentos que acreditan la estafa que me hizo el Acosta. Y este es el que viene diciendo de los demás que son unos mangantes. Ya dice el refrán, boca que habla, gusta.
Acosta, Acosta tu propio veneno te va ha salpicar.
Hombres: Hay que llevar una zanahoria a modo de amuleto colgando del cuello.
Mujeres: Hay que llevar una zanahoria a modo de amuleto colgando del cuello, también se aceptarán pendientes con zanahorias colgando de la orejas.
No faltéis, comeremos paella con zanahorias y algún que otro pichón.
Firmado:
Los tontines naranjo-zanahorios.
Me encanta vuestro estilo de despedida de soltera.
Publicar un comentario