Les declaracions de Pasqual Maragall al diari El País, publicades el passat 19 de novembre, són molt aclaridores sobre les raons que han fet possible durant tant temps l'oasi català. El nostre futur expresident, amb la desimboltura que el caracteritza, afirma que:
- "El 3% de comissions sobre les obres públiques no eren un invent meu. Era moneda corrent que això succeïa i n'hi hauria hagut prou amb preguntar a alguns empresaris madrilenys. Va ser un moment difícil en la mesura que es posava a prova la immunitat dels nacionalismes, sobretot el català."
- "Es va cedir no sé si exactament perquè l'amenaça (trencar el consens estatutari) era real o perquè ens havíem acostumat a no parlar de determinades coses... Jo no tinc molts dubtes que fos veritat el 3%, el que em va sorprendre és que sent veritat i estant en la premsa no es parlés més d'això."
- "Els ciutadans entenen que no es parli i que a més això és una prova que la política no és neta. Però també és una mica ingenu imaginar que simplement parlant s'arregla."
- "Els polítics, quan parlen d'aquests temes, probablement trenquen una regla no escrita de la convivència política que és que de determinats temes no es parla".
Atesa la transcendència d'allò manifestat, és imprescindible que Maragall parli i digui què ha ocultat i en què consisteix el pacte. Pel que es dedueix de les seves paraules, estem davant d'un supòsit d'encobriment actiu, en el qual el Govern que ha presidit ha ocultat intencionadament pistes que poden donar lloc a l'esclariment dels fets relacionats amb el cobrament de comissions il·legals per alguns polítics. Aquestes regles inclouen mesures destinades a bloquejar el funcionament dels mecanismes de control del frau, tancar el pas a les comissions parlamentàries, influir en fiscals perquè no siguin gaire gelosos en el compliment del seu deure fent impossible la seva labor?
És bo que se sàpiga ja. Ciutadans-Partit de la Ciutadania no jugarà amb aquestes regles.
José Domingo
Membre del Comité Executiu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Publicado en e-noticies (21/XI/06)
- "El 3% de comissions sobre les obres públiques no eren un invent meu. Era moneda corrent que això succeïa i n'hi hauria hagut prou amb preguntar a alguns empresaris madrilenys. Va ser un moment difícil en la mesura que es posava a prova la immunitat dels nacionalismes, sobretot el català."
- "Es va cedir no sé si exactament perquè l'amenaça (trencar el consens estatutari) era real o perquè ens havíem acostumat a no parlar de determinades coses... Jo no tinc molts dubtes que fos veritat el 3%, el que em va sorprendre és que sent veritat i estant en la premsa no es parlés més d'això."
- "Els ciutadans entenen que no es parli i que a més això és una prova que la política no és neta. Però també és una mica ingenu imaginar que simplement parlant s'arregla."
- "Els polítics, quan parlen d'aquests temes, probablement trenquen una regla no escrita de la convivència política que és que de determinats temes no es parla".
Atesa la transcendència d'allò manifestat, és imprescindible que Maragall parli i digui què ha ocultat i en què consisteix el pacte. Pel que es dedueix de les seves paraules, estem davant d'un supòsit d'encobriment actiu, en el qual el Govern que ha presidit ha ocultat intencionadament pistes que poden donar lloc a l'esclariment dels fets relacionats amb el cobrament de comissions il·legals per alguns polítics. Aquestes regles inclouen mesures destinades a bloquejar el funcionament dels mecanismes de control del frau, tancar el pas a les comissions parlamentàries, influir en fiscals perquè no siguin gaire gelosos en el compliment del seu deure fent impossible la seva labor?
És bo que se sàpiga ja. Ciutadans-Partit de la Ciutadania no jugarà amb aquestes regles.
José Domingo
Membre del Comité Executiu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Publicado en e-noticies (21/XI/06)
0 comentarios:
Publicar un comentario